Luci Anneu Séneca, usualment conegut com a Séneca o Séneca el Jove (4 aC - 65) fou un filòsof roma, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Entre les obres atribuïdes a Séneca trobem una sàtira, un assaig meteorologie, assajos filosòfics, cent vint-i-quatre cartes sobre temes moráis i nou tragédies. Una d'aquestes, Octàvia, és clarament obra d'altri. Fins i tot apareix com un personatge més de la peça. La seva autoría en una altra, Hércules a Oeta, és dubtosa. La filosofia estoica de Séneca emfatitza passos pràctics per tal que el lector afronti els seus problèmes. Considerava especialment important veure el fet de la propia mortalitat. El com tractar la mort està en moites de les seves cartes.
Entre 1924 i 1959 la Fundació Bernât Metge va publicar 13 volums traduits al català per Caries Cardó.
És impossible determinar si foren representades, ja que no n'hi ha evidèneies. L'estudiós alemany Leo les considerà drames recitatius però això més aviat reflexava la seva concepció de qué havia de ser un drama i a la vegada, això estava basat en la seva concepció de la tragèdia grega. Actualment s'han representat.
És complicai datar aqüestes obres sense referéncies. Una cronologia relativa, basada en termes métrics, ha estât proposada, sense massa acord. És impossible que fossin escrites el mateix any. No están basades en la tragèdia grega i mentre que Eurípides és massa llunyà, s'hi noten influències d'Ovidi.
Les obres de Séneca foren molt estudiades en les universitats medievals europees, i van influir molt en la tragèdia renaixentista, especialment en la literatura de l'Anglaterra isabelina.
