En aquest fragment de Immanuel Kant adaptat per J.Hartnack de la “breve historia de la filosofía”, on ens parla de la diferencia clara que hi ha entre les coses que existeixen en l’espai i les que existeixen en un espai mateix.
Ha de ser cert que una cosa estigui en algun lloc, i que aquest lloc ha de ser el espai.
Per la nostra experiència o per un procés de generalització no hem après que esta en l’espai, ja que esta inclòs en l’espai.
L'espai i el temps són considerats per a ell com una interpretació o intuïció “a priori”. Kant fa una distinció que és convenient, l'espai és extern al subjecte per tant ha de ser intuït “a priori”. Per contra, la representació del temps és interna al subjecte i per tal és condició immediata dels fenòmens interns i per això també condició immediata dels objectes externs. El temps adquireix sentit només dins del subjecte; així, una vegada sortit d'ell no significa gens. Ja que l’espai no és objecte de l’experiència sinó aquelles coses que hi existeixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario