En aquest fragment de les confessions V de Sant Agustí ens parla de la qüestió que ell tenia sobre el mal. Primer ens parla de la forma que ell creia que tenia el mal, aquesta forma era aquella substancia externa de forma negra i sense una forma definida. Sant Agustí ens parlarà sobre el bé i el mal diferenciant-los clarament, perquè el mal es una substancia deforme, obscura diferenciada de la bellesa del bé, parlarà també sobre allò que es el mal Deu no la pogut crear perquè, Deu és un home de bé un ésser perfecte i tot el que a creat és perfecte, “Deu bo no podia crear cap naturalesa dolenta”.
Creia també que una sola massa d’allò dolent era oposat a allò que si que es bo, un punt diferent. També una cosa que no a sabut respondre és l’origen que ell creu que és el mal, que el mal no es una substancia sinó que una substancia corpòria, ja que no és pot imaginar un cos a l’espai.
El podem comparar amb Aristòtil per la teoria del ésser i no ésser, que allò existeix és del ésser no del no-ésser, d’allò que no existeix no pot sortir res perquè no hi ha res., això és el que explica Sant Agustí.
La conclusió és que Deu no a pogut crear el mal perquè ell és un ésser perfecte i el mal és la imperfecció màxima de l’home.
No hay comentarios:
Publicar un comentario